30 outubro 2022

antònia vicens

 

Els peus sempre li feien mal


Els peus sempre li feien mal

al pare.

Ranquejant recorria totes les sabateries

cercant unes sabates prou còmodes que l’ajudessin

a dur el pes de tots els traus

els treps i els talls

que la mar li havia fet.

No les va trobar mai. Va haver d’anar-se’n

descalç amb el rellotge de polsera i el ganivet

de llescar pa de llescar llàgrimes dins la butxaca del gec i

una cara blanca com l’escuma de les ones

que tantes vegades va muntar.


M’ho deia sempre:

No vaig tenir infancia.


No s’ho treia del cap:

Vaig aprendre a escriure el meu nom al front.


Giscaven bales lliscaven estrelles

de sang quan jo aprenia a escriure el meu nom.

No volia ser un peó qualsevol.


I deia la mare:

És un home plantós. Llàstima

que no sàpiga escriure. Tu

has d’anar a escola Antònia. No

has de ser una ignorant com ton pare filla.


I el blavet dels ulls se li escampava per les galtes quan

diluviana

plorava la seva absència.



Os pés estavam-lhe sempre a doer


Os pés estavam sempre a doer

ao meu pai.


Na sua manca percorria todas as sapatarias

procurando sapatos bastante confortáveis que o ajudassem

a suportar o peso de todos os cortes

os toques e os cortes

que o mar lhe tinha feito.


Nunca lhe apareceram. Teve que zarpar

descalço com o relógio de pulso e a faca

de fatiar pão de cortar lágrimas no bolso do casaco e

uma face branca como a espuma das ondas:

que tantas vezes montou.


Disse-me sempre:

Não tive infância.


Não lhe saía da cabeça:

Aprendi a escrever meu nome na testa.


Zumbiam balas eresvalavam estrelas

de sangue quando aprendia a escrever o meu nome.

Não queria ser um qualquer peão.


E a minha mãe dizia:

É um homem bem apessoado. Pena

que não saiba escrever. Tu

tens que ir para a escola Antònia. Não

tens de ser uma ignorante como o teu pai, filha.


E o anil dos olhos espargia-se-lhe pelas bochechas quando

diluente

Chorava a sua ausência.


Y el azulete de los ojos se le esparcía por las mejillas cuando

chovia

chorava a sua ausência.