Mostrar mensagens com a etiqueta maria àngels anglada. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta maria àngels anglada. Mostrar todas as mensagens

21 janeiro 2022

maria àngels anglada


Des de les closes, II

 

Recorda sempre aquesta claror

de la tarda –assuavida

pel trenat dels xiprers i dels llorers flairosos–

com la veus, ja enyorant-la, darrera els finestrals.

 

Recorda sempre aquesta claror

gràvida d’ocells quasi tots invisibles

fora d’una cardina que es gronxa

a la branca més alta del més alt xiprer.

 

Així la tarda del cor, abans resplendent,

és entelada d’ombres allargades

i d’aquest gris que em crida

el nom més estimat.

I també els ocells que em cantaven a dintre

s’encauen, errívols, i només

molt de tant en tant

un s’escapa, s’eleva del llac del silenci

i assaja una cançó des de la branca arrelada

en la llum de la fonda amorosa memòria.



Desde as cercas, II


Lembra-te sempre deste claro

da tarde - suavizada

pelo entrançado dos ciprestes e dos cheirosos louros -

como o vês, já com saudades suas, atrás das janelas. 


Lembra-te sempre deste claro

grávido de pássaros quase todos invisíveis

fora de um pintassilgo que balança

no ramo mais alto do mais alto cipreste.


Assim a tarde do coração, antes resplandecente,

é manchada por sombras longilíneas

e por este cinzento que me grita

o nome mais amado.


E também os pássaros que me cantavam por dentro

escondem-se, errantes, e só

muito de vez em quando

um escapa, eleva-se do lago do silêncio

e ensaia uma canção no ramo radicado

à luz da funda memória amorosa.