Balenes Franques
Quina delícia el
joc de les balenes
quan no hi havia
espècies ni hemisferis.
Quanta complicitat
sota la mar
abans de l’espetec,
de l’estampida,
d’aquell fugir
sense saber per què
cap a altres oceans
i separar-se,
d’aquell partir-se
el gel inexplicable.
I ja mai més els
dies sense temps
on tot el que calia
era saltar,
i ja mai més foren
regals les ones
sinó un recordatori
de distàncies,
el dolor constant de
qui ha perdut l’altre.
S’estimaven, jo sé
que s’estimaven.
És fàcil
reconèixer en els teus ulls
el moviment tectònic
de l’adéu,
l’angoixa a la
mirada de les bèsties,
com d’alts eren
els salts que tu i jo fèiem.
Baleias
Francas
Que
delícia a brincadeira das baleias
quando
não havia espécies nem hemisférios.
Quanta
cumplicidade debaixo do mar
antes
do estouro, da debandada
desse
fugir sem saber porquê
para
outros oceanos e apartar-se,
desse
inexplicável partir do gelo.
E já
nunca mais os dias sem tempo
em
que o mais importante era saltar,
e já
nunca mais os dias sem tempo
onde
a única coisa importante era saltar,
e já
nunca mais foram prendas as ondas
sem
uma recordação de distâncias
a
dor permanente de quem perdeu o outro.
Gostavam-se, eu sei que se gostavam,
É
fácil reconhecer nos teus olhos
o
movimento tectónico do adeus,
a
angústia no olhar das bestas
tão
altos eram os pulos que tu e eu dávamos.
Literatura
No t’ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,
i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca
i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis.
En fa literatura. Només literatura.
Literatura
Não te beijei e desapareci em pressa,
cheguei a casa e liguei o computador
e escrevi que não te beijei, que não te beijei a boca
que farei agora deste querer-te nos lábios.
Faz literatura. Apenas literatura.