Arraulides al torrent fèiem
la vora als ametllers, cavant el solc
per enterrar-hi els ulls del dol.
Dels llavis antics venien cançons
com batecs d’aiguada, argila negra.
Varen esberlar el pont, i el torrent
flor de la pell, amb els pètals ardents
S’obria sense dies ni tiges. Fulles
seques tan sols. Solc de temps,
humit,
on ara collim, àvies,
els sèpals arrelats
a la dansa
de la memòria.
Aconchegadas na torrente fazíamos
as beiras para amêndoas, cavando o sulco
para enterrar os olhos do luto.
Dos lábios vinham canções antigas
Como pulsões aguadas, argila preta.
Partiram a ponte, e a torrente
flor da pele, com as pétalas ardentes.
Abria-se sem dias nem caules.
Apenas folhas secas. Sulco de tempo,
húmido,
onde agora colhemos, avós,
as sépalas enraizadas
na dança
da memória.
