Bleu, sagnant, à point, bien cuit
Crua. Estic viva, però crua. La meva
carn elàstica me la imagino blana i
llenegosa entre les dents. Poc digestiva.
I mentidera. La sang me l’afiguro fent-se
rosa barrejant-se amb guarniments de base
làctica. Lliscosa. Lletosa entre les dents i
mentidera. La pleura: no sé on és.
El pàncrees: no sé on és. La melsa:
no sé on és. Potser fa sucs i és
mentidera com la dona del mercat
prometent-me el tall més tendre. I jo tan
crua. Estic viva, però crua. La meva
pell elàstica. La meva fractura vertebral.
Els meus esfínters. La meva obertura:
em paralitzen. Me’ls imagino blans i
llenegant entre les dents. Poc digestius.
I mentiders. —Cinquanta quilograms de carn
sisplau i me la posa ben fineta. Me la talla
ben arran del precipici. Ben al límit del
vertigen vascular:
el meu ventre és
un avenc. Potser fa sucs i és
mentider com déu cuinant-te la carn
crua. Estàs viva. Repugnant. I crua.
Bleu, sagnant, à point, bien cuit
Crua. Estou viva, mas crua. A minha
carne elástica imagino-a mole e
escorregadia entre os dentes. Pouco digestiva.
E mentirosa. O sangue perceciono-o rosa
misturando-se com guarnição de base
láctica. Deslizante. Leitoso entre os dentes e
mentirosa. A pleura: onde está.
O pâncreas: onde está. O baço:
não sei. Talvez derrame sucos, é
mentiroso como a mulher do mercado
que me promete o corte mais tenro. E eu tão
crua. Estou viva, mas crua. A minha pele
elástica. A minha fratura vertebral.
Os meus esfíncteres. A minha abertura:
paralisam-me. Vejo-os macios e
escorregando entre os dentes. Pouco digestivos.
E mentirosos. - Cinquenta quilos de carne
por favor e que seja bem acabada. Corte-ma
mesmo ao rés do precipício. Mesmo no limite da
vertigem vascular:
o meu ventre é
um sima. Talvez derrame sucos e é
mentiroso como deus cozinhando a carne
crua. Estás viva. Repugnante. E crua.